Després
de la posada en comú dels projectes i documentals, creats per tots els companys
de l’assignatura, he triat per comentar els qui més m’han cridat l’atenció ja
sigui per la seva originalitat com pel meu interès pel tema tractat.
El
documental de canvi de bolquers , dut a terme a l’escoleta
de Sencelles em va agradar molt.
El
moment de canvi de bolquers hauria de ser un moment de calma, de benestar i de
relació íntima entre l’adult i l’infant. El problema és que el ritme accelerat
del dia a dia i el gran nombre d’alumnes
impossibiliten un temps de dedicació individual per cada infant.
La
pràctica de canvi de bolquers que duen a terme a n’aquesta escoleta és
exemplar, la meva experiència com a practicant és totalment diferent. És veritat
que, jo estic a una aula de 2-3 i tenim pocs alumnes amb bolquers, però el
canvi o posada d’aquest a l’hora de dormir es fa en el moment que tots els
altres infants estan al bany fent les seves necessitats; això fa que aquest
moment sigui d’estrès i de nirvis, i que no es pugui tenir cura d’aquest moment
com tocaria.
Pel
que varen dir al documental, el nombre d’infants per aula és molt baix, i que
treballen amb la metodologia de parella educativa, aquests fets fan que sigui molt més fàcil dedicar moments
individuals a cada infant.
Projecte
de l’Escoleta d’Esporles: la figura del mestre.
Després
de presentar el seu projecte vaig pensar que m’hagués agradat molt dur-lo a
terme. El fet de poder avaluar a les mestres fa que es presti més atenció a la tasca
docent, i es compari la teoria amb la pràctica. És veritat, que és una feina un
poc compromesa ja que és difícil donar la teva opinió 100% pel fet de que elles
són professionals amb anys d’experiència i nosaltres acabem de començar i això
pot fer que les nostres opinions violentin o desagradin a l’equip docent.
Però
admir la feina realitzada per les meves companyes, i estaria bé que tots i
totes les mestres s’autovaloressin de tant en tant, per tal de seguir
formant-se, i millorar dia a dia.
El
Projecte d’educació emocional presentat per na Cati Riera a l’Escoleta de
Porreres també m’ha semblat molt interessant. Crec que és un tema de vital
importància i un gran desconegut dins les escoletes. Treballant les emocions aconseguim
que els infants millorin l’empatia, la confiança, l’autoconeixement, etc. La feina del mestre és molt important per tal
d’aconseguir el benestar individual de cada infant i del mestre mateix.
L’educació emocional s’ha de practicar cada dia, començant a fer preguntes
diàries de com es senten aquell dia, a pràctiques concretes com la capsa dels
sentiments, contes emocionals, etc.
També
he pogut veure que hi ha hagut uns quants projectes de patis, i la
veritat que és un tema molt interessant i poc treballat. Moltes escoletes no
cuiden ni li donen la importància que té el moment del pati. Per començar, a la
meva escoleta el pati no té cap atractiu pels infants, només 2 casetes
prefabricades i un munt de bicicletes, també de plàstic. No hi ha res més, ni
tans sols el terra és de cautxú, cosa que veig molt perillós.
El
fet de tenir cura del pati, posant a la disposició dels infants materials
manipulables, sensoriomotors, reciclats, de qualitat, etc., fan del pati un
espai acollidor i enriquidor d’experiències.
I
per últim, m’agradaria comentar sobre el projecte de l’escoleta de Valldemosa,
sobre la participació i les relacions amb les famílies i el documental
de na Neus Ramón que també tracta sobre aquest tema .
La
relació diària entre l’escoleta i les famílies és molt important pel benefici
de l’infant, és necessari que aquestes relacions siguin fluides, cordials i
constructivistes.
S’ha de crear un clima de confiança i
seguretat, i s’ha de fomentar la participació i la cooperació de les famílies,
a través d’activitats conjuntes, portes obertes, contribució de materials, etc.
L’escoleta sempre ha d’estar oberta a
les famílies, ha de ser transparent en tot moment, perquè les famílies confiïn en
les mestres. Jo tinc la sort que a l’escoleta on faig les pràctiques, les
famílies sempre són ben rebudes dins les aules. Al moment de les entrades i
sortides els familiars poden entrar a l’aula, xerrar amb les mestres, quedar-se
una estona compartint moments amb els seus infants i companys, veure el que
feim, etc. i això fa que hi hagi un clima de confiança i de familiaritat.
Un altre aspecte que varen comentar les
practicants de l’escoleta de Valldemossa és la necessitat de crear un blog,
crec que és una bona opció perquè els pares puguin estar informats en tot
moment de les novetats, canvis i informacions diverses que es puguin produir
dins l’escoleta, igual que documentar les activitats a través del blog. Crec
que en el moment en que vivim i vist de la importància que tenen avui en dia les
noves tecnologies, el fet de crear un blog privat per les famílies dels infants
de l’escoleta seria un gran avanç.
He triat les següents competències: la 1.4 i la 5.1 perquè consider que amb la posada en comú dels nostres projectes de pràctiques i la posterior reflexió he pogut arribar a unes conclusions personals. Aquestes, hem permeten contrastar la teoria donada a classe amb la pràctica diària dels meus companys i les meves experiències propies, i això permet que pugui prendre nota de'activitats, i projectes per dur a terme en un futur.
