La setmana gastronòmica a l'Escoleta de Son Caliu

Una bona pràctica educativa que es du a terme al centre on faig pràctiques, a l’EEI Na Burguesa (Son Caliu) és la setmana gastronòmica.

Durant aquesta setmana les famílies que vulguin tenen l’oportunitat d’anar un dia a l’aula a fer algun plat típic del seu país de procedència (galetes, crepes, crespells...). A l’aula es du a terme la demostració de com es fa i posteriorment, se’ls ofereix als infants per a que ho tastin.  

Aquesta activitat la realitzen tots els infants del centre, des de l’aula del nadons (0-1) fins a la dels més grans de l’escoleta (2-3).

L’activitat es du a terme dins l’aula, de manera que mentre els infants romanen asseguts a les seves cadires, les famílies poden emprar tant la taula dels infants com la de la mestra per fer la demostració de com es prepara el plat.

 Aquesta pràctica es va dur a terme la tercera setmana de març de 10 a 11h, abans de sortir al pati. 

La meva aula està composta de 18 infants d’entre 2 i 3 anys, de procedències familiars molt diverses: argentins, anglesos, alemanys, holandesos, etc. Aquesta diversitat és un aspecte positiu per dur a terme aquesta activitat, ja que les famílies poden aportar receptes pròpies del seu país, i així enriquir la interculturalitat de l’aula. A la meva aula van venir es papàs de na Sarah a fer galetes típiques d’Anglaterra, sa mamà de na Mia a fer empanades de Israel, sa mamà de’n Jose Miguel a fer pa amb oli i es papàs de’n Mario a fer crespells.

Els objectius d’aquesta activitat són:

-         -  Afavorir la relació escola-família.

-        -   Introduir la gastronomia típica de diversos països.

-         -  Conèixer la cultura dels països de procedència de les famílies.

-        -  Potenciar els bons hàbits alimentaris .

-         -  Donar protagonisme a l’infant que ve amb la seva família.

Segons Serafín Antúnez, és important que les famílies puguin gaudir de la vida de l’escoleta, per tal de que augmenti el seu protagonisme i pertinença a ella, a més de confiar més en la tasca dels educadors. És important que es conegui la tasca educativa que du a terme el centre, que no es vegi com una institució tancada a l’exterior, i la millor manera és deixant entrar a les famílies al dia a dia de l’aula, ser transparents, i comunicatius. Amb aquesta activitat es produeix un compromís bidireccional mestra-famílies, i una cooperació i complementarietat en la tasca educativa dels nostres infants.

“...la evidencia es tal que ni siquiera es tema en discusión: involucrar a los padres mejora el rendimiento escolar. Cuando los padres están involucrados, a los niños les va mejor en la escuela y ellos van a mejores escuelas” (MacMillan.1987:1).

La setmana gastronòmica és molt ben rebuda pels infants, gaudeixen pel fet de que venguin familiars a participar a l’aula, el problema és la poca participació d’aquestes. Ens alguns casos és per falta de temps, altres per por a entrar a l’aula, i altres és per manca d’interès. Però jo em deman: no podrien fer un esforç les famílies per cooperar amb l’escoleta?, manca més participació, i no només pel que fa a la participació en activitats sino també en l’aportació de material, o fins i tot en la comunicació amb la mestra. Crec que les famílies haurien d’implicar-se més ja que estem parlant de l’educació i el benestar dels seus infants.

A part, la presència i participació de les famílies en les activitats dels seus infants fan que els mestres coneguin millor el context familiar i cultural de procedència dels seus alumnes, i al mateix temps les famílies coneguin de més a prop el segon àmbit educatiu dels seus fills, l’escoleta.

Aquesta activitat ja fa uns quants anys que es du a terme a l’escoleta, ja que l’equip educatiu el considera fàcil d’organitzar i fer, a part de que els infants gaudeixin molt pel fet de que és una activitat molt enriquidora per a tota la comunitat educativa.  

 Les competències que crec que he assolit a partir d'aquesta experiència són la 4.1, ja que puc identificar el marc teòric que justifica l'activitat de la setmana gastronòmica, he cercat informació sobre la participació de les famílies a l'escola ja que pens que és la clau d'aquesta experiència educativa.

I l'altra competència seleccionada ha estat la 4.2, ja que crec que he sabut identificar una bona pràctica educativa que es du a terme a l'escoleta i els motius dels quals ja he explicat anteriorment.

Bones pràctiques...

Del llistat d’experiències que ens han aportat les professores, jo he seleccionat les tres següents:

Treball en equip

Consider que és una iniciativa molt adient pels infants de 2-3 anys, ja que es troben en una etapa molt egocèntrica, en el que tot es seu, i no saben o els hi costa compartir. D’aquesta manera, compartint objectes com la bicicleta tàndem o el paraigües, s’intenta treballar la cooperació i el treball en equip; per tal de que els infants col·laborin entre si per arribar a un mateix fi, aprenguin a respectar als seus companys i a posar-se en el lloc de l’altre.

Mòbils i murals amb materials a l’abast.

Aquesta proposta m’agrada per la seva originalitat i utilització de materials no estructurats, possibilitant així que els infants desenvolupin una sèries de capacitats com el desenvolupament sensorial (la vista, l’olfacte, el tacte, etc.), de la motricitat fina (enganxant el material als murals, o passant el fil als mòbils) i el desenvolupament artístic i de la creativitat.

També ofereix una forma lúdica de descobrir el nostre entorn més proper, anant a recollir personalment els diferents materials no estructurats, com per exemple copinyes, pedretes, fulles i flors seques, etc. i després la fabricació pròpia dels mòbils i murals, exercitant la creativitat i la psicomotricitat fina.

Poder anar a beure aigua

Aquesta pràctica em pareix molt enriquidora, i la trob a faltar al meu centre de pràctiques. Els infants molts de cops tenen set i s’aguanten fins que la mestra considera que és el moment de beure i els hi va a cercar la garrafa d’aigua i els tassons, normalment a mig matí. 

D’aquesta manera l’infant que té set pot anar a satisfer la seva necessitat de forma autònoma. I, ja què és molt important que els infants estiguin ben hidratats, sobretot ara que ve el calor, aquesta seria una bona pràctica diària.

Però consider què és un poc complicat de dur a terme, ja què segurament seria un "caos", hi hauria aigua per tot i molts hi anirien per jugar amb l'aigua i els tassons. Per tant, és important que aquesta rutina s’estableixi poc a poc i amb el control de la mestra per tal d’organitzar-los i ensenyar-los bé a aprofitar aquest espai. També opin que els tassons i la gerra haurien de ser de plàstic, ja que trob molt perillós que siguin de vidre, hi ha molts d’infants que als dos anys encara no tenen controlada la psicomotricitat fina per aguantar correctament un tassó ni la força ni manya necessària per manejar una gerra.

He seleccionat la competència 4.2 per etiquetar aquesta entrada, ja que el que he fet és identificar  i seleccionar tres bones pràctiques que no es realitzen a la meva escoleta i que m'agradaria i podria dur a terme durant les meves pràctiques.

Creences de la mestra

Algunes preguntes que em vaig fer, després d’observar el moment del BON DIA van ser les següents: per què la mestra deixa que els infants duguin a terme aquest ritual ells tots sols?perquè no dirigeix ella aquest moment?. Després, xerrant amb ella sobre aquesta qüestió he arribat a una sèrie de conclusions sobre les seves creences del moment del BON DIA i el perquè ho fa així.

El grup d’infants d’aquesta aula realitza el ritual del BON DIA tots sols, la mestra només els acompanya de lluny, amb la mirada, i amb intervencions si creu que és convenient; ja que opina que aquest grup d’infants està prou preparat per relacionar-se i comunicar-se autònomament , sense l’ajuda de l’adult. Per ella el rol de l’adult, en aquest moment, és el de deixar fer, controlant a distància la situació, i respectant els ritmes de desenvolupament del llenguatge del grup. Ella intenta no intervenir gaire perquè considera que és més important que es creïn diàlegs espontanis que afavoreixin les relacions entre els infants, ja que molt de cops les intervencions dels adults el que fan és cohibir o influenciar les intervencions dels infants.

Segons la meva tutora el moment del BON DIA propicia el diàleg entre els infants. Ajuda a que s’afavoreixi una dinàmica de comunicació fluïda i dinàmica on es potencia a la vegada la identitat individual i grupal, a més de l’autonomia.

També cal destacar que ella sempre té present l’estat general del grup, per saber si ella ha d’intervenir més, els ha d’interrompre, ha d’aturar el moment  o ha de guiar l’intervenció dels infants,  ja que per la seva experiència sap que sempre s’ha de tenir present l’estat emocional del grup (si estan nerviosos, cansats, concentrats, etc.) , perquè no serveix de res seguir amb una activitat si els infants no estan per la tasca, ja que no li trauran profit. 

Les competències que he triat per etiquetar aquesta entrada han estat la 3.1 perquè a partir d'una rutina com és la del "bon dia", m'he fet preguntes sobre aspectes que no tenia gaire clars. I la 4.3 perquè a partir de la conversa sobre aquest fet amb la mestra he pogut treure unes hipòtesis sobre les creences de la docent.

Comparant jornades...

Parlant amb diferents companys que estan fent les pràctiques a les aules de 2-3 anys en les escoletes: Toninaina d'Inca, els Taperons de Campos i Gianni Rodari de Palma,  he pogut veure com el dia a dia a l'aula és molt similar.
Més o manco segueixen els mateixos horaris, sent flexibles en tots els casos, segons els ritmes dels infants, i dels fets espontanis que sorgeixen i afecten a l'horari.
Però hi ha alguns aspectes o esdeveniments que a la meva escoleta no es duen a terme, i que crec que podríem adaptar a la meva aula per tal de millorar la dinàmica de la nostra jornada.

Un dels recursos que m'han cridat l'atenció és la utilització de símbols per treballar la identitat individual, el fet de que cada infant disposi d'un símbol que el representi, i que el trobi al penjador, al seu llitet, etc. per identificar el seu espai dins l'aula. A la meva aula empren les seves fotografies per identificar-se, però podria estar bé que hi hagués ses dues coses, per tal de diferenciar-se de la resta.

També m'agrada la idea de que en el moment del "Bon dia", es treballi el temps, perquè així vagin assimilant conceptes com: pluja, sol, calor, fred, vent, etc. i ho sàpiguen identificar en la realitat. Es poden fer dibuixos de sol, niguls, pluja, vent, etc; o fotos reals, i que la mestra els hi vagi demanant el dia què fa, i d'aquesta forma a través del diàleg i l'observació de la realitat (a través de les finestres) és treballa el temps.

Una altra idea que m'ha agradat molt és la del moment de relaxació, ja que hi ha moments que els infants estan molt exaltats, com després del pati, o de psico, i es fa difícil passar a una altra activitat. Aquest moment ajudaria a relaxar-los i donaria peu a la transició d'una activitat o rutina a una altra.

Per últim, un altre recurs que empren a l'escoleta de Campos, és la del dia del protagonista. En aquesta aula cada divendres un infant és el protagonista, i venen familiars seus a realitzar o explicat alguna activitat que li agradi fer al seu fill/a. D'aquesta forma donam protagonisme a un infant, fent que aquell dia es senti especial, establir un vincle escola-família i enriquir la vida del grup a través de la diversitat d'experiències familiars.

.
He seleccionat l'etiqueta 3.2, ja que el que he intentat amb aquesta entrada és observar i reflexionar sobre l'organització del centre, en aquest cas la jornada escolar, a través de l'observació de la realitat del dia a dia a l'aula.
I l'altra etiqueta és la 4.2, ja que he comparat la jornada escolar del meu centre, amb la d'altres escoletes, per tal de poder veure i reconèixer les bones pràctiques d'altres aules per tal de poder reflexionar sobre el que m'agradaria dur a terme en un futur a la meva aula.

Com treballar les meves competències

Al llarg del període de pràctiques són moltes les competències que he d'acabar d'assolir o assimilar, i d'això dependrà l'esforç i la tasca diària a l'escoleta.
Per aconseguir això he de posar en pràctica l'observació i la interpretació de la tasca diària que es du a terme a l'escoleta. Tota la informació recollida, em servirà per representar i reflexionar sobre l'acció educativa.
És important que reculli totes les experiències viscudes durant les pràctiques, ja sigui a través del diari, les fotografies, vídeos, informació donada per les mestres, les vivències amb els infants, etc. A través d'aquesta documentació puc donar valor a la meva tasca com a futura mestra, reflexionar sobre la quotidianitat de l'aula, contrastar les meves idees prèvies amb la realitat que m'ha tocat viure i la pràctica i relació amb la meva tutora, etc.
La relació amb la meva tutora i les altres mestres també m'ajuda a millorar les meves competències professionals, ja que les seves aportacions són necessàries i imprescindibles per tal de millorar i aprendre la nostra tasca educativa.
D'igual forma les reunions amb la coordinadora, que ens facilita l'accés al PEC, a la memòria del centre, a les programacions anuals, etc. em facilita molt la comprensió del funcionament del centre i la comprensió de molts de dubtes referents a la teoria donada a les assignatures de la carrera.

Per aquesta entrada he seleccionat l'etiqueta 2.3 perquè crec què és important tenir clar el què i el com vull aprendre durant aquestes pràctiques, per tal d'adquirir i millorar les meves competències professionals,

Observació d'aula: el Bon Dia!

Una vegada han arribat tots els infants, es reuneixen a l'estora, és el moment del BON DIA!. Aquesta rutina dóna lloc a l'inici del dia a l'escoleta, i ajuda a situar als infants en el temps i en l'espai.
Cada dia un infant diferent dirigeix aquest moment. La mestra no intervé, només està devora per recolzar i intervenir si la necessiten.
A la paret de l'estora hi ha penjat un gran arbre, amb velcros, on els infants pengen les seves fotografies a mesura que el qui dirigeix el bon dia els va cridant.
L'ìnfant que dirigeix el moment, té totes les fotografries dels nins de la classe, a la vegada que mostra la fotografia els crida pel seu nom, el nin que es cridat s'aixeca agafa la seva foto i la penja a l'arbre, abans de tornar a seure diu: "Bon Dia" i xoca la mà al qui dirigeix l'activitat. I així un per un. En el cas de que un infant no hagi vengut es guarda la fotografia dins una capsa.

Una vegada han acabat de penjar totes les fotos, canten la cançó del Bon dia:

 

Bon dia, molt bon dia

comença el dia amb alegria.

Bon dia, molt bon dia

comença el dia amb simpatia.

Bon dia, bon dia,

bon dia a tothom.

         Bon dia, bon dia,

bon dia a tothom.

Bon dia, bon dia,

bon dia al dematí.

La lluna s'amaga

i al sol deixa sortir.

Bon dia, bon dia,

bon dia al dematí.

Bon dia a la mestra

i a tots els meus amics.

BON DIA!!!

El que em cridà l'atenció des d'un primer moment, va ser que no era la mestra qui dirigia l'activitat sinó que eren els mateixos infants. Cada dia un infant diferent dirigeix l'activitat, donant-li protagonisme. Normalment surten a dirigir l'activitat els infants que més desenvolupat tenen el llenguatge,i que afavoreixen el diàleg i la participació de tots.
Em va sorprendre molt la capacitat d'imitació dels més petits, com un infant de 2-3 anys pot dirigir una activitat tot sol, imitant els diàlegs que tenen amb la mestra, com per exemple: "què no hi és en Matias?", "no, no ha vengut avui", etc.
Amb aquesta rutina el temps és variable, depenent del ritme de l'infant que dirigeix l'activitat, i de la motivació i lo involucrats que estan aquell dia els infants. Normalment 10-15 minuts.
En aquesta aula, els infants són molt espontanis, i et surten cada dia amb nous aprenentatges: gestos, vocabulari, cognitius, etc. M'agarada que tots els infants es respecten, ja que és un grup on hi predomina la complicitat i la confiança entre ells.

He triat l'etiqueta 1.4 perquè gràcies a aquests moments a l'aula puc arribar a unes conclusions tenint en compte i contrastant a l'hora la part teòrica de la carrera i la pràctica a l'aula. En aquest cas la teoria de l'assignatura d' Estratègies d'Intervenció Educativa en la Primera Infància II, m'ha aportat coneixements què m'ajuden a entendre i reflexionar sobre les rutines que es duen a terme a l'aula: el bon dia, la higiene, l'alimentació, etc.
L'etiqueta 2.2 fa referència a la identificació de les pròpies creences i concepcions. Abans de començar les pràctiques tenia unes idees referents al dia a dia a l'aula, i en concret a les rutines diàries, basades en la teoria apresa durant la carrera i les meves vivències i experiències personals. Una vegada començades les pràctiques he pogut anar contrastant les creences personals amb l'experiència diària a l'aula. He pogut comprovar que les idees prèvies que tenia s'apropen bastant a la realitat de l'aula.

Les meves competències professionals

Consider que algunes de les competències professionals establertes en aquesta assignatura i al pràcticum ja les tenc assolides, gràcies a les meves anteriors experiències professionals. Per exemple les que fan referència a l'autonomia en l'aprenentatge, consider que sóc prou autònoma a l'hora d'organitzar-me, cercar informació i resoldre els meus dubtes per tal de solucionar problemes o conflictes que em van sorgint. També si ho necessit cerc informació i reflexiono sobre ella, tenint en compte sempre la part teòrica però sobre tot la pràctica.

Les competències referides a les reflexions sobre el propi procés d'aprenentatge encara les estic assolint, ja què no sol aturar-me a pensar i a reflexionar sobre com aprenc, dels meus errors, i dels meus objectius. Són competències que he d'anar adquirint a mesura que vagi realitzant les meves pràctiques. Sobre tot pel què fa a l'argumentació dels meus actes, i posterior reflexió dels resultats i errors comesos.

Les competències d’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil, són dels meus punts forts i què tenc molt presents. A les pràctiques estem recopilant informació del PEC, i de les aportacions de la coordinadora del centre i de les mestres, i intent contrastar i reflexionar sobre les diferències entre el què està escrit i la realitat. M’interesso i m’informo de tot el que fa referència a la part d’organització del centre (temps, professionals, recursos,etc.), ja que consider què és molt important pel bon funcionament d’aquest.

Pel que fa a les competències que fan referència a l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge, personalment crec que estan en construcció per part meva, ja què encara no tenc clares quines són les bones pràctiques, i em costa identificar i relacionar la part teòrica amb les pràctiques que es duen a terme a l’escoleta.

I comentant el darrer punt de competències: reflexions sobre el procés de millora. Estic en procés d’assimilació. El nostre projecte tracta sobre l’art, i encara no l’hem començat, estem amb la pluja d’idees, i posada en comú d’elles. Estic encara amb l’anàlisi de les necessitats del centre, els punts forts i febles per dur-lo a terme, la recerca d’informació teòrica, etc. Esper que a mesura que es vagi definint el projecte vagi adquirint i consolidant les competències que fan referència en aquest apartat.

L'etiqueta seleccionada és la 2.1, ja què en aquesta entrada del que es tracta és d'identificar les meves competències professionals, i reflexionar sobre les que tenc assolides, les que encara estic assimilant, i les que encara no he assolit.